BENVINGUTS/DES AL BLOG D'IMATGE PERSONAL

US PROPOSEM AQUEST ESPAI PER APRENDRE UNA MICA MÉS I REFLEXIONAR SOBRE ALGUNS ASPECTES RELACIONATS AMB LA IMATGE PERSONAL

El blog té dos objectius fonamentals, per una banda, ser un lloc d'intercanvi d'opinions sobre diferents temes relacionats amb la imatge personal i per l'altra un lloc des d'on accedir als diferents recursos que podem trobar a la xarxa...

domingo, 21 de octubre de 2007

Però què fem?

El concepte de "bellesa" ha canviat al llarg del temps. Algun exemple podria ser l'ús de corses que durant certs períodes van oprimir la respiració i la vida de les dones de l'època, o la reducció de peus de les dones xineses o l'allargament del coll en dones Tailandeses... Creieu que avui en dia encarà existeixen "martiris físics" per tal d'aconseguir un ideal de bellesa?

DEFORMACIONS CORPORALS

MODIFICACIONS CORPORALS
I ALTRES “ MARTIRIS” ESTÈTICS”

Al llarg de la història, les diferents cultures no solament han modificat el seu aspecte exterior gràcies als cabells, al maquillatge, als vestits… Sinó que, com podeu veure a continuació, les modificacions han arribat a la “deformació“ del propi cos.
La cintura“d'avispa” : les cotilles o “els corses”:

Des de l’antiga Creta, passant pel segle XIII, l’època victoriana, el segle XIX,
el XX i XXI (
amb Maddona), ha estat present a la història. El 1700 aC
les dones van voler reduir la seva cintura i exagerar les corbes
naturals del seu cos.
Dos segles abans de Crist, s’origina el seu ús i a l'edat mitjana ens trobem de
nou exemples; però és en el segle XIX quan l’ús és més popular i els seus efectes en la salut són més estudiats.
La cotilla era confeccionada a mida per especialistes, amb roba resistent,
varetes rígides que adherien al cos i cordons que s'entrecreuaren
oprimint la cintura fins on humanament es pogues suportar.

L’ideal era aconseguir 50 cm de diàmetre. En l’intent, podien quedar-se
sense respiració o desmaiar-se.
Efectivament, aquesta pràctica podia danyar òrgans interns i deteriorar
la salut seriosament.
Els òrgans s’havien de que redistribuir.

A la imatge podem observar l’abans i el després de sofrir aquesta
deformació i entendrem perfectament que la respiració era dificultosa perquè es comprimia la caixa toràcica. També podem observar com l’estómac
i els budells es desplacen i es comprimeixen, i així afecten altres estructures
com la bufeta i els ronyons.
De fet, per aconseguir la mida ideal ho feien a poc a poc (al llarg d’un any aproximadament), però el procés resultava dolorós i penós: no se’l podien
treure de cop,perquè també havien de tornar a habituar el cos a la nova situació.
Els músculs atrofiats pel poc ús produïen alteracions que repercutien en la columna; no es podia deixar d’un dia per l'altre.



Per saber-ne més fes clic en la font d’informació emprada.
(En anglès: et caldrà traductor)
http://fashion-era.com/undergarments.

La reducció dels peus de dones xineses
Fins fa poc més de cent anys, un peu petit era considerat fonamental per
a una dona xinesa per a aconseguir marit. Els peus petits són una
característica racial de les dones xineses. El desig de fer-lo més petit en
nom de la bellesa era molt fort i van mantenir aquests costum quasi durant
1000 anys.
mujer-china3
Els peus lligats amb fermesa veien limitat el seu desenvolupament normal;
a ixò feia que no poguessin quasi ni caminar.
La fàbrica que confeccionava les sabates de porcellana per mantenir la
forma i la mida dels peus va estar en funcionament fins fa uns 70-100 anys.
Això demostra que en pobles molt apartats o zones concretes amb poca
relació amb la resta de pobladors de la Xina, encara utilitzen aquest sistema d’embelliment.
Hi ha testimonis de dones que, un cop prohibit per llei l’ús d’aquestes
tècniques, van poder deslliurar-se els peus i manifesten que va ser tant o
més dolorós que el procés de minimitzar-ne l’estructura.

Algunes han recuperat la possibilitat de caminar correctament, d’altres, encara en pateixen les seqüeles.


Allargament i deformació del cap

Modelar la forma del crani, fent-lo més pla, o més llarg, va ser comú per
exemple en la societat Mayan i s’ha utilitzat també a països de l’Est.

El nas, les orelles i el front van ser aplanats per aconseguir l’ideal de
bellesa d’aquelles cultures.
Headbinding a) Headbinding b)
El cap del nadó, era “comprimit“ o subjectat per evitar el desenvolupament normal mitjançant dues peces de fusta subjectades
amb un embenat. D’aquesta manera el crani es modelava i, al cap d’uns
quants anys, es retirava definitivament.Tan freqüent és veure caps allargats,
com aplanats...
Observa les imatges... són prou clares, oi?

Coll llarg: Les dones girafa de Tailàndia

c)

Tots hem vist reportatges o hem sentit a parlar d’aquestes dones a les
quals des de petites els col·loquen aquests anells al coll, d ’un a un, a poc
a poc, fins aconseguir aquesta prolongació antinatural del coll. El problema
és que no se’ls poden treure ja que els músculs no tenen força ni to per
a subjectar el cap.

Allargament i deformació de llavis,
orelles, nas...

Deformar els llavis o les orelles, aixafar el perfil de nas... són sistemes
emprats en certs països, en els exemples n’hi ha una mostra:
d) e)

Al igual de les cotilles, no s’aconseguia d’un dia per l’altre , sinó que calia
augmentar la mida de les peces de fusta, os, metall... que servien de motlle.

Avui dia, també modifiquem els llavis aplicant col·lagen per tal de
fer-los més carnosos..

Modificació de dents

Al Brasil hi ha pobles que llimen les dents a les noies des de petites per
aconseguir anivellar les puntes. Tot un detall, oi?

Depilació de celles i front

Durant el Renaixement, el prototip de dona bella era tenir el front tan ample com es pogués, és per això que es depilaven el naixement dels cabells
i fins i tot les celles. A més, els tocats, en la part superior del cap, feien més “esvelta” la forma cranial.

Ús de perruques , vestits ...

De perruques, se n’han dutes sempre: les civilitzacions egípcia, grega i romana
en van fer servir. Segons els períodes, van utilitzar més la perruca que
el postís, però era habitual complementar els pentinats per fer-los més
“estètics” segons les modes. Tanmateix, al segle XVIII, i especialment amb
el rococó, la cosa es desmarcà força...
f)
L’ús de perruques extremadament altes i elaborades va fer
que les dones de la cort no pogessin dormir estirades als llits.
Cal pensar que posar-se en mans de cert perruquer o pentinadora
era “necessari” per a gaudir de certa categoria. Els professionals de la
perruqueria d’aquells temps, davant una festa imminent, començaven a
pentinar una setmana abans de l’esdeveniment a les dones de més baix
rang social, i els últims dies a les més properes a la reialesa.
Així, doncs, per a no despentinar-se es veien obligades a dormir en butaques
i “recolza perruques” dissenyats expressament. Amb sort l’últim dia una pentinadora els podria donar l’últim retoc.
g)
Però no era solament la dificultat de descansar: va arribar un punt
que les carrosses que usaven per a passejar i lluir-se es van haver de modificar:
van desaparèixer els sostres, a causa de l’alt volum que van adquirir els pentinats; com sempre les menys afortunades viatjaven amb el cap per fora
de la finestra... D’altra banda, amb la poca higiene de l’època, els motlles que subjectaven els pentinats i els donaven volum (generalment de plom o ferro)
van fer, juntament amb els cabells artificials, la farina(i altres pólvores blanques necessàries
per a un bon resultat final) que el cuir cabellut s’omplís de ferides, nafres, polls i altres insectes que tenien un cau perfecte entre el garbuix” de pèls, llanes, pólvores i òxid dels motlles...

Com pots veure, la bellesa“estètica” ha variat al llarg de la història de la humanitat: diferents períodes històrics i/o diferents cultures, han marcat pautes força contraposades.



No hay comentarios:

La cultura popular


Refranys, frases fetes i dites populars
Les afirmacions o sentències que estan implícites en el significat d’aquestes frases fetes o expressions no tenen sempre un fonament lògic ni una base científica, però encara avui se segueixen utilitzant: han perdurat en la nostra cultura, d’una generació a una altra, gràcies a la parla.

Com a mostra llegiu els textos següents:

"A buen entendedor, pocas palabras bastan"

Tots hem sentit dir que encara que la mona es vesteixi de seda, mona es queda. Tots sabem que per lluir s’ha de patir i que sobre gustos no hi ha res escrit. Molts creuen que les aparences enganyen...

No és buscar tres peus al gat
si diem que ningú vol assemblar-se, com dues gotes d’aigua, a un altre.

Quan coneixem a algú, la primera impressió és la que compta; per tant, l'aspecte i el comportament són fonamentals per a donar una bona imatge.

Si seguim aquests consells podrem tenir èxit en les nostres relacions interpersonals:

Allà on vas, fes com veuràs, de ben segur que tindràs menys problemes.
Digues el que penses de les coses, perquè qui calla “atorga” i tingues present que val més un no ben dit que un sí a mitges.
Actua com cal, ja que amb la moneda que paguis et pagaran i sàpigues que hi ha ocasions en què val més callar i semblar tonto que parlar i confirmar-ho.
Dos no es barallen si un no vol i es clar que qui sembra vents, recull tempestats.
Si vols que diguin bé de tu, no diguis mal de ningú i, sobretot, abans de burlar-te d’algú , mira bé com ets tu. Molts cops es cau en l’error de veure la palla dins l’ull dels altres i no veure la biga dins el propi.
Per molts, amb la intenció ja n’hi ha prou o pensen que qui fa el que pot no està obligat a més... Compte, no siguis tan simplista, tot costa d’aconseguir.
El cert és que d’homes és errar, de bèsties perseverar en l’error.
Cal esforçar-se, el que no passa en un any passa en un instant, no deixis per demà el que puguis fer avui i, sobretot, no diguis blat fins que no sigui al sac...
No hi ha pitjor sord que el que no vol oir. També es diu que qui molt parla molt erra... Siguis prudent, qui no sap callar no sap parlar.
Si vols prendre bon consell, pren-lo sempre d’home vell.
I recorda: un bon exemple val per mil paraules

El pentinat al llarg dels anys

La dona en l'art, en el cinema...

Seqüències de la història de la moda a França:

El corsé

Dones de l'època victoriana